Una Tarda A L'òpera

Repàs per la tradició lírica espanyola, al marge de la sarsuela: de Torrejón i Velasco a García Abril, passant pel nacionalisme d'Arrieta i Bretón, a més de les aportacions de Manuel de Falla.

Amb "Wozzeck", Alban Berg va posar damunt de l'escenari les contradiccions de l'ànima humana amb una música i un personatge d'alt voltatge.

Una història de l'òpera amb ulls de dona: compositores com Caccini, Jacquet de la Guerre, Viardot, Musgrave, Saariaho o García-Tomàs revelen que l'òpera també ha estat femenina, tot i els lamentables silenciaments. (Foto de Maarit Kytöharju)

Des del segle XX fins als nostres dies: les òperes de Manén, Pahissa, Morera, Toldrà, Montsalvatge, Soler, Guinjoan, Benguerel, Santos, Magrané i García-Tomàs.

Repassem ara la història de la música catalana, des dels orígens amb "Il più bel nome" fins a la figura de Felip Pedrell, amb una atenció especial als compositors catalans d'influx italià i la presa de consciència del nacionalisme.

Unides per primer cop al Liceu en una temporada, "Le nozze di Figaro", "Don Giovanni" i "Così fan tutte". En (re)descobrim els secrets que ja no ho són tant (o sí?).

Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, units per primer cop i prefigurant la gran tragèdia bèl·lica europea: han fet renéixer "Electra" i la gran tragèdia dels Atrides. I amb ella, una òpera de singular i sanguinolenta virulència.

Melodisme, preciosisme i virtuosisme, tres "ismes" al servei de la summa sacerdotessa Norma enmig de les Gàl·lies envaïdes pels romans i amb la millor banda sonora possible: la de Vincenzo Bellini.

L'única òpera de Claude Debussy és la veritable banda sonora de la França del tombant del segle XIX al XX. I us explicarem per què.

Molt més que una escena de bogeria, repassem una de les òperes més romàntiques del repertori italià i un títol emblemàtic de l'últim bel canto.

El que sabem i sobretot el que no sabem sobre una de les òperes més conegudes de la història del gènere.

Comencem febrer amb un plat fort: la mort del tsar Borís al darrer acte de "Borís Godunov" de Modest Mussorgski. L'analitzem i en comparem diverses versions. Baixos, a escena!

Repassem el bo i millor del Händel operístic a partir de "Giulio Cesare". Òperes anteriors i posterios d'aquest alemany rendit als peus de la pompositat de la cort anglesa.

Repassem els noms d'alguns dels millors cantants operístics traspassats durant els darrers vint anys.

Rossini i el sentit de l'humor. La convergència perfecta en "El barber de Sevilla", una obra mestra absoluta de l'humor rossinià.

Repassem els noms d'algunes de les millors cantants operístiques traspassades durant els darrers vint anys.

Amb "Turandot" acaba la gran tradició de l'òpera italiana? Què representa l'òpera pòstuma de Puccini? El final escrit per Berio és legítim, o ho és el de Luciano Berio, estrenat el 2002, precisament l'any en què arrencava "Una tarda a l'òpera" a Catalunya Música?

La revolució de la tonalitat i la revolució amorosa. Avui ens fixem en algunes peculiaritats del llenguatge wagnerià d'una de les seves òperes considerades de maduresa.

Repassem una de les obres mestres indiscutibles de la història de l'òpera i, segurament, la millor creació de Claudio Monteverdi. Una òpera que, a més, és la primera inspirada en esdeveniments històrics.

Per què "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata" s'apleguen sota el títol de "trilogia popular", quan no tenen res a veure entre elles? Descobrim com és el Verdi de la inflexió cap a la maduresa, una setmana abans de la transmissió de "Rigoletto" des del Liceu.