Una Tarda A L'òpera

L'òpera és un art d'origen italià i és precisament a Itàlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els músics tardoveristes són els últims representants de la tradició, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Montemezzi, Zandonai, Respighi o Wolf-Ferrari, entre d'altres.

L'òpera és un art d'origen italià i és precisament a Itàlia on s'ha desenvolupat i transformat al llarg de quatre segles. Els músics tardoveristes són els últims representants de la tradició, que en el cas que ens ocupa encarnen compositors com Leoncavallo, Cilea, Giordano, Franchetti o Wolf-Ferrari, entre d'altres.

Qui ho havia de dir, però sí, Puccini també és un compositor del segle XX. Repassem avui "Madama Butterfly", les tres òperes d'"Il Trittico" i "La rondine".

Repassem algunes genialitats aïllades de les òperes del segle XX: "L'anell de Polícrates" (Korngold), "Karl V" (Krenek), "El casament al convent" (Prokófiev) i "The Duenna" (Gerhard).

Tot i que el segle XX és el de la innovació dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradició. Un bon exemple és part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les òperes ·Die Ägyptiche Helena", "Arabella", "Die Schweigsame Frau", "Dafne" i "Capriccio".

Tot i que el segle XX és el de la innovació dels llenguatges musicals, aquests han mantingut ocasionalment un arrelament en la tradició. Un bon exemple és part de l'obra de Richard Strauss, de qui recordem les òperes "Feuersnot", "Der Rosenkavalier", "Ariadne auf Naxos", "Die Frau ohne Schatten" i "Intermezzo".

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els darrers cinquanta anys de segle amb una selecció d'obres de Bernstein, Adams, Glass, Corigliano, Barber i Previn.

Indubtablement, els Estats Units han representat una de les principals aportacions de la cultura del segle XX. Avui repassem els primers cinquanta anys amb una selecció d'obres de Joplin, Gershwin, Weill, Menotti i Barber.

Determinats títols operístics són veritables genialitats, allunyades d'estètiques alienes i amb una personalitat pròpia. Ho comprovem amb obres com "La ciutat invisible de Kitège" (Rimski-Kórsakov), "Háry Janós" (Kodály), "Von heute auf morgen" (Schönberg) i "Amelia al ballo" (Menotti).

Quines són les claus per entendre l'òpera del segle XX? Quins han estat els compositors o títols més significatius? Avui us proposem la segona part d'una visió sintètica, amb fragments de Deschewow, Poulenc, Menotti, Nono, Reimann i Boesmans.

Quines són les claus per entendre l'òpera del segle XX? Quins han estat els compositors o títols més significatius? Avui us proposem la primera part d'una visió sintètica, amb fragments de Charpentier, Debussy, Richard Strauss, Zemlinsky, Stravinski i Krenek.

Acomiadem la 21a temporada a Catalunya Música. I ho fem repassant sintèticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'òpera del segle XX des del 1945 i fins a les portes del segle XXI.

Repassem sintèticament el que hem anat veient aquesta temporada, amb una mirada a vista d'ocell de l'òpera del segle XX des del 1900 fins al 1945.

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa més longeu de Catalunya Música. I és hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets dels segles XX i part del XXI.

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa més longeu de Catalunya Música. I és hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets del segle XIX.

20 anys d'"Una tarda a l'òpera" han permès la complicitat entre els oients i totes les persones que, des de tècnics fins al realitzador, passant per diversos col·laboradors amb les seves seccions, han mantingut viva la flama de les (primeres?) vint temporades del programa més longeu de Catalunya Música. I és hora de dir-vos que us estimem. Avui, amb duets dels segles XVII, XVIII del primer terç del XIX.

En vint anys de programa hem assistit a l'emergència i a la consolidació de divos i dives que avui són referents en el món de l'escena operística mundial. Beczala, Camarena, Flórez, Netrebko, Kaufmann, Yoncheva, Garança, Villazón i Pape són els noms de què tractarem.

Hi ha òperes per a nens? Pot arribar a ser l'òpera un espectacle infantil? A les portes del final del curs escolar ens apropem a la relació entre els petits i les petites de casa i les òperes que han dialogat amb el món de la mainada.

La tradició musical anglesa té dos grans noms: Henry Purcell i Benjamin Britten. Aquest darrer (1913-1976) ha estat una figura senyera de l'òpera al segle XX. En repassem l'obra i la trajectòria, que inclou creació, gestió i difusió operístiques.

Civilització i barbàrie han estat els dos eixos que han marcat la història del segle passat. I l'òpera n'ha estat bon reflex. En parlem en un programa que no serà precisament gaire optimista¿