Una Tarda A L'òpera

Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexigència, a més de la personalitat i el caràcter polifacètic de la seva carrera. Intèrpret de lied i d'òpera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.

El pas de Luigi Alva pel món de l'òpera li va permetre abordar el repertori lleuger d'òperes de Mozart, Rossini o Cimarosa (entre molts altres) en una època d'esplendor discogràfica i de revisions crítiques de moltes de les òperes que va interpretar i enregistrar.

El baix-baríton George London va ser un dels grans intèrprets de rols per a aquesta tessitura fosca i flexible. Ho va demostrar al llarg i ample d'una carrera curta, estroncada per la malaltia, amb Wagner com a centre neuràlgic.

Régine Crespin va ser la mezzosoprano més estimada de les cantants franceses. La seva versatilitat i un timbre característic la van fer la intèrpret ideal per a un repertori ampli, que va incloure Wagner i, és clar, molta òpera francesa.

La puresa, l'elegància i la pulcritud tècnica han estat les constants de la trajectòria artística de Gundula Janowitz. De timbre característic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'encís musical. Beethoven, Mozart i Wagner van ser compositors que en boca de Gundula Janowitz van resultar imprescindibles.

Rockwell Blake ha estat un dels millors tenors liricolleugers de la seva generació. Els aguts estratosfèrics o les endimoniades agilitats del cant rossinià no se li han resistit, i el tenor nord-americà ho ha demostrat durant dècades. El bel canto romàntic italià, l'òpera francesa del primer terç de segle XIX i Mozart han estat els seus principals cavalls de batalla.

El baix-baríton José van Dam ha estat un dels millors intèrprets dels Països Baixos. Estrella de La Monnaie de Brussel·les, i membre integrant del cercle proper a Herbert von Karajan, actuacions en escenaris i festivals d'arreu, gravacions en estudi i platós de cinema testifiquen el pas d'un cantant senzillament únic.

Arrenquem la 24a temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb un monogràfic dedicat a la soprano afroamericana Jessye Norman. De veu i presència tel·lúriques, va excel·lir en òpera i en lied, amb un repertori que va de Mozart a Richard Strauss, passant per Berlioz, Verdi i Wagner. Una veu irrepetible.

Acomiadem la temporada amb el menorquí més universal: el baríton Joan Pons. Ha estat una veritable estrella al Metropolitan de Nova York i al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar la carrera com a baix i com a membre integrant del cor. Ja com a solista i com a baríton, ha centrat la seva carrera en Giuseppe Verdi.

Passional i apassionat, la carrera del tenor italià Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravació. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amistat.

Aristocràtica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una intèrpret de referència en òperes de Rossini i Mozart, a més d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timbre i color vocal preciosos, ha estat també una actriu excel·lent.

Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos més rotunds de la seva generació. El seu repertori va ser ampli i prolífic gràcies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu característica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem preparat, descobrim les claus de volta de les seves interpretacions.

Durant gairebé dues dècades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Janácek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu de ferro és objecte d'un programa que hem preparat amb devoció.

Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor italià amb la veu més bonica de les dècades del 1950 i 1960. Dotat, a més, d'una robustesa extraordinària, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de referència de papers romàntics o del primer verisme.

Potser va ser la millor mezzosoprano espanyola, especialitzada en Mozart i Rossini, tot i que a mitjans dels anys setanta va irrompre com una de les grans intèrprets del paper de Carmen, a la que va donar una nova dimensió.

Hi destaca la rotunditat del baix, tot i que la veu de Samuel Ramey és flexible i versàtil. Nord-americà de socarrel, ha estat igualment un referent en els teatres europeus. Una de les seves especialitats: papers diabòlics d'òpera francesa i italiana.

Llegenda ja en vida, la seva mort va ser de les més comentades del món de l'òpera. Però, per damunt de tot, queda un llegat discogràfic de primer ordre gràcies a les grans capacitats interpretatives de la soprano nord-americana d'origen grec.

Baríton cantactor, va ser un intèrpret de referència de rols sibil·lins com l'Scarpia de la "Tosca" pucciniana. El seu va ser un repertori prolífic gràcies a la versatilitat expressiva d'aquest gran artista italià.

Segurament, el tenor més prolífic de la seva generació, que va llegar-nos més de tres-cents enregistraments que van de Mozart fins a Barber, passant per Rossini, Donizetti, Verdi i Xostakóvitx. La seva condició de poliglot li va permetre abordar un repertori en llengües que dominava.

La soprano alemanya per excel·lència que va convertir en elegància tot el que cantava. Inoblidable Mariscala d'"El cavaller de la rosa" i referencial intèrpret de rols mozartians com els de la comtessa d'Almaviva o la Donna Elvira de "Don Giovanni". La carrera d'Elisabeth Schwarzkopf va ser incontestable i inapel·lable.