Teatre Radiofònic

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El miol del gat' de Frederic Quer Emissió de l'1 de Febrer de 2020. En les setmanes anteriors hem assistit a la representació de diferents guions del primer ‘Concurs de Guions de Radioteatre - Memorial Guillermo Salceda’ convocat per la Fundació Rafael Peris el 1991. Avui, continuem repassant d’altres aportacions a aquest concurs, i ho fem amb el guió guanyador de la segona edició, convocada l’any 1992, que du per títol ‘El miol del gat’, i del que n’és autor Frederic Quer. A ‘El miol del gat’ s’exposa la situació d’una família on un dels seus membres pateix una malformació i una deficiència causades per una alteració cromosòmica detectada en néixer. És una situació que, més de prop o més de lluny, a tots ens en ve al cap alguna de similar. ‘El miol del gat’ és una història colpidora que gira al voltant de les deficiències físiques i psíquiques que pateix en Daniel; i narra els neguits, les dificultats, les preocupacions i les servituds que això comp

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'I la vida continuarà a Ènia' de Clàudia Mairal Emissió del 25 de Gener de 2020. Sota el títol de ‘’I la vida continuarà a Ènia’’, Clàudia Mairal (pseudònim sota el que s’hi amaguen Empar Huertas i Patricia Lázaro, dues joves universitàries de Ciències de la UAB), obté un accèssit en la primera edició del concurs, l’any 1991, gràcies al mèrit que, tal i com diu Joan Carles Peris en el comentari previ original de l’obra, suposa el fet de dur una història de ciència ficció a la ràdio amb les limitacions que això suposa. «La ciència ficció i les aventures a l’espai, han estat des de sempre un estímul incomparable per la creació artística. En literatura, Juli Verne en va ser el precursor. En cinema, Stanley Kubrick va inaugurar una nova era amb ‘’2001, una odissea a l’espai’’. No hi ha dubte que l’un i l’altre han creat un gènera que ha tingut després milers de continuadors. En ràdio, en canvi, la ciència ficció no ha arribat a ser un gènere gaire explota

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Sólo dos vidas' de Joan Rubís Guarn'e Emissió del 18 deGener de 2020. En l’audició de la setmana passada vam recuperar l’obra guardonada del primer premi del primer ‘’Concurs de Guions per a Radioteatre – Memorial Guillermo Salceda’’ que la Fundació Rafael Peris atorgà el 1991 a Lluís Vilarrasa per l’obra ‘’El trio de la benzina’’. Avui, i durant les properes setmanes, continuarem recuperant alguns dels guions guardonats en les diferents edicions d’aquests premis, i que han estat enregistrats pel Quadre de Veus de Radioteatre. Així, avui, recuperem l’obra finalista d’aquesta primera edició dels premis, ‘’Sólo dos vidas’’ de Joan Rubís i Guarné. Rubís, nascut el 1934, és un autor vocacional establert a Pineda de Mar. Implicat totalment en l’activitat del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, esdevé un habitual de les representacions teatrals que es posen en escena, ja sigui com a actor o com a director; i forma part de la Junta de l’entitat i col·lab

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'El trio de la benzina' de Lluís Vilarrasa Emissió del 11 deGener de 2020. El Quadre de Veus de Radioteatre sempre ha estat i està disposat a col·laborar amb aquelles entitats, organismes i associacions que d’una o altra manera treballen a favor de la difusió de la cultura. Així, per exemple, a més d’altres col·laboracions més esporàdiques, són ja habituals la participació en diversos esdeveniments amb caràcter periòdic, com ara la Festa de la Poesia que anualment organitza l’Associació de Poetes Terrassencs; les lectures dramatitzades de L’Ateneu Terrassenc; o la Nit del Misteri que la delegació terrassenca d’Òmnium Cultural organitza any rere any i que serveix com a acte de lliurament del Premi Ferran Canyameres de novel·la. Durant els primers anys de la dècada de 1990, una d’aquestes col·laboracions tingué lloc amb la Fundació Rafael Peris, una entitat creada arran de la mort del que fou guionista i adaptador del nostre elenc artístic, a qui la seva

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Nadal' de Josep Maria Ribes Monfar Emissió del 4 deGener de 2020. Josep Maria Ribes Monfar neix a Alforja, al Baix Camp, el 1885. Dedicat professionalment al comerç de la fusta, comparteix negoci amb el seu germà, el polític Joan Ribes Monfar, membre del Partit Republicà Radical i diputat de la Mancomunitat de Catalunya. El 1920, ambdós germans participen a la Volta a Catalunya en automòbil, organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i predecessora de l’actual Ral·li de Catalunya. La vocació literària de l’autor s’inicia a començaments de la dècada dels anys 30. El 1938 escriu la seva primera gran obra, ‘L’heroi’ , un drama en un acte en el que estableix un paral·lelisme entre la defensa aferrissada dels irlandesos del Sinn Fein contra la dominació anglesa i la situació que aleshores travessa Catalunya, immersa en plena Guerra Civil Espanyola. Als anys 40, fa un tomb cap a la creació poètica, on destaca ‘180 tankas’ , un llibre d’epigrames de

Radioteatre. Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Trampa mortal' (Segona part) de Ira Levin Emissió del 14 de Desembre de 2019. A la primera part, vam conèixer la història de Sidney Bruhl, un famós escriptor denovel·les policíaques que actualment passa per una època de crisi de creativitat ipopularitat. Sidney rep el mecanoscrit d’una obra escrita per Clifford Anderson, un delsalumnes que assistiren al seu darrer curset a la Universitat. Sidney parla amb Myra, laseva esposa, sobre l’excel·lent qualitat de l’obra i el seu èxit assegurat. Mig bromejantmig seriosament, Sidney intenta espantar Myra suggerint-li de matar Clifford i així poder-li robar el guió i publicar-lo ell mateix. És aleshores que decideix telefonar Clifford perconvidar-lo a casa seva i proposar-li de col·laborar junts per millorar l’obra, i aquest hiaccedeix. Hores després, Clifford arriba a casa dels Bruhl. Tots tres estableixen unaconversa

Radioteatre. Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Trampa mortal' (Primera part) de Ira Levin Emissió del 7 de Desembre de 2019. Nascut al cor de Manhattan el 1929, fill d’un comerciant d’origen jueu, Levin es llicencia en Filosofia i Llengua anglesa a la Universitat de Nova York el 1950. D’ençà d’aleshores, comença a escriure guions per a ràdio i televisió. El primer d’ells és per a ‘Lights Out’ , un espai de ficció radiofònica de terror i temàtica sobrenatural. El 1953 entra a formar part de l’Armada Nord-americana per complir el servei militar fins el 1955. El 1954 escriu la seva primera novel·la, ‘A kiss befor dying’ , que narra la història d’un home ambiciós que assassina la seva promesa per quedar-se amb la germana d’aquesta; una obra que assoleix un gran èxit i obté el Premi Edgar Allan Poe que concedeix l’Associació d’Escriptors de Misteri dels Estats Units. Un any més tard escriu ‘No time for Sergeant’ , una adaptació per al cinema de la novel·la del mateix títol de l’escriptor

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'L-entrevista' de Natalia Ginzburg Emissió del 30 de Novembre de 2019. Natàlia Levi neix a Palerm, a l’illa de Sicília, el 1916. Filla de Giuseppe Levi, d’origen jueu, ide Lidia Tanzi, catòlica, rep una criança i educació basades en l’ateïsme. Passa la majoriade la seva joventut a Torí, on el seu pare, un biòleg estudiós de l’anatomia microscòpica,exerceix de professor a la Universitat. La seva llar es converteix en un lloc de pashabitual d’intel·lectuals, activistes i industrials convidats pels seus pares. Amb només 17 anys, publica el seu primer relat a la ‘Revista Solaria’ sota el títol de ‘Ibambini’. El 1938, es casa amb Leone Ginzburg, de qui n’adopta el cognom legal i artístic,i que és el pare dels seus tres fills. El 1941, tot i que Natàlia viu relativament lliure d’atacsa la seva persona a causa del seu origen; degut a les activitats antifeixistes de Leone; ella,el seu marit i els seus fills es veuen obligats a un exili interior a un petit po

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Cinco minutos antes (Segona part)' de Aldo de Benedetti Emissió del 23 de Novembre de 2019. L’acció se situa a Roma, a mitjans dels anys 50. Renata és una dona bella, elegant i independent que està cercant un apartament de lloguer. Carlos és un jove empresari que temporalment viu en un hotel, i que també intenta trobar un lloc de residència per establir-s’hi definitivament. La casualitat fa que ambdós coincideixin alhora en la seva visita a un mateix apartament, i que tots dos es proposin d’aconseguir-lo abans que ho faci l’altre. S’inicia, aleshores, una disputa entre ells que els condueix a la negativa d’abandonar el pis. Ella es fa portar gran part de les seves pertinences, i ell hi respon de la mateixa manera. Arribats a l’hora de dinar, Carlos proposa a Renata de sortir plegats a un restaurant. Ella, però, s’hi nega amb rotunditat. Això provoca que Carlos es faci portar un dinar per a dos directament des de l’hotel on s’allotja. Durant l’àpat, e

Temporada estable de Teatre Radiofònic a la 95.2 Ràdio. 'Cinco minutos antes (Primera part)' de Aldo de Benedetti Emissió del 16 de Novembre de 2019. Benedetti, nascut a Roma el 1892, és autor d’una vintena d’obres teatrals i gairebé un centenar de guions de cinema i televisió. Els seus inicis com a dramaturg daten de finals de la dècada de 1920, quan comença a escriure comèdies lleugeres que adquireixen certa notorietat i popularitat tant al seu país com a l’estranger. D’aquesta èpocaa, destaquen, per exemple, títols com ‘La rendició de Tití’ (1931), ‘No et reconec’ (1932), ‘Milícia territorial’ (1933), ‘L’home somrient’ (1935), o ‘Dues dotzenes de roses roges’ (1936). D’ençà del 1938 però, després de la promulgació de les lleis racials a Itàlia, i fins a finals de la Segona Guerra Mundial, el seu origen jueu li impedeix poder signar les seves obres amb el seu propi nom, i és en aquest període que intensifica la seva producció de guions televisius. Un cop acabada la guerra, reprèn la producció teatral amb