Teatre Radiofònic

Los tres etceteras de Don Simón (Primera part) de José Maria Pemán En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de ''Los tres etcéteras de Don Simón'' una comèdia del dramaturg José Maria Pemán. José Maria Pemán i Pemartín, nascut a Cadis el 1897, llicenciat en Dret, fou un destacat periodista, poeta i dramaturg espanyol del segle XX. D'entre tots els gèneres literaris que va conrear, el teatre és el gruix de la seva producció; amb una seixantena d'obres, moltes d'elles portades també al cinema. Pemán destacà també com a orador i activista polític adscrit ideològicament al monarquisme tradicional, i fou un dels principals apologistes de la dictadura de Primo de Rivera, un ídol intel•lectual de dretes durant els anys de la Segona República, i un ferm defensor compromès amb el bàndol colpista de la Guerra Civil. Una vegada acabada la guerra, Pemán es consagrà com a autor teatral i es convertí en un dels dramaturgs més prolífics de l'època. D'ent

Les criades de Jean Genet En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, ens endinsem en l'obra del novel•lista, dramaturg i poeta francès Jean Genet, per assistir a la representació de la seva obra teatral més coneguda, ''Les criades''. Nascut a París el 1910, de pare desconegut, Jean Genet és lliurat per la seva mare a l'assistència pública, que el manté fins els vuit anys. Entre els vuit i els deu anys viu a la regió de la Borgonya amb una família d'agricultors, que es converteixen en les víctimes dels seus primers robatoris. Descobert i acusat, passa gran part de la seva adolescència en presons juvenils, encadenant una llarga sèrie de processos per robatori i prostitució homosexual. El 1943, després de ser empresonat a 'La Santé' i condemnat a cadena perpètua, comença a escriure. ''La mare de Déu de les flors'', un viatge a través de l'hampa parisenca, del 1944, és la seva primera novel•la. Dos anys més tard, la seva vida a la presó, on torna a trobar-se amb antics amants d

La fortuna de Sílvia (Segona Part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''La fortuna de Silvia'' de Josep Maria de Sagarra, de la qual en vam poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada. A la primera part, vam conèixer la Sílvia, una vídua sense fortuna econòmica que viu amb els seus fills Abel i Diana. La història comença el 1935, quan arran d'unes fotografies trobades per l'Abel, la Sílvia rememora una llunyana nit de vint-i cinc anys enrere en que, a causa d'un vestit i de la seva manera de ser, va trencar les relacions amb la seva germana Emília. Sílvia i Emília, malgrat ser germanes, són totalment antagòniques. La primera és una dona sense diners, sense fortuna, però amb una manera de pensar, de sentir i d'actuar que prescindeix dels prejudicis, les opinions i la malícia dels altres. Emília és, en canvi, una dona rica i estirada que no té cap de les virtuts que posseeix la seva germana. Ara, vint-i cinc anys desp

La fortuna de Sílvia (Primera Part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem gaudir, un cop més, de l'obra del dramaturg català més rellevant del segle XX, en Josep Maria de Sagarra, per assistir a la representació de ''La fortuna de Sílvia''. Sagarra és autor de gairebé un centenar de títols entre novel·la, poesia, teatre i altres obres. És, però, en la vessant teatral en la que més èxit ha assolit. Amb el temps, el Teatre de Sagarra ha esdevingut tot un clàssic, i ha rebut sempre una molt bona acollida per part del públic. Les seves comèdies i textos melodramàtics, d'ambient rural i customista, han creat un estil propi i inconfusible; i s'han convertit en garantia d'èxit per a qualsevol actor o companyia teatral que els representi, i un gaudi assegurat per a tot aquell espectador que es deixi abduir pel 'sagarrisme' de la seva obra. Algunes mostres en són, per exemple, ''L'hostal de la Glòria'', ''La corona d'espines'', ''La filla del carmesí'', ''La rambla de

La madre guapa (Segona Part) Senyores, senyors, benvinguts a una nova sessió de Radioteatre. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''La madre guapa'' d'Adolfo Torrado, de la que vam poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada. A la primera part, Elena, una dona vídua i mare de tres filles i dos fills ja adults, 'la madre guapa', que conserva encara la seva bellesa juvenil, planeja tornar-se a casar amb Enrique. Enrique és un gran amor de joventut, un amor secret i el veritable pare d'un dels seus fills, en Jaime, que Elena va concebre en adulteri. El matrimoni d'Elena amb Enrique és una solució als problemes econòmics de la família, però no tots els seus fills veuen amb bons ulls aquesta unió, i això crea una situació complicada en el nucli familiar. L'oncle César, el germà d'Elena i amic personal d'Enrique, queda preocupat quan s'assabenta que Elena ha estat vista als afores de la ciutat passejant al costat d'un home,

La madre guapa (Primera Part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui ens endinsem en l'obra d'uns dels comediògrafs espanyols més populars dels anys quaranta i cinquanta del segle XX: Adolfo Torrado; per assistir a la representació de "La madre guapa''. Adolfo Torrado Estrada, nascut a La Corunya el 1904, s'inicia com a literat a 'La Voz de Galícia', però no és fins que marxa a viure a Madrid, el 1929, que comença a destacar com a autor dramàtic. La seva primera obra, ''Crack'', que combina el melodrama i la comicitat, és una autèntica denúncia de l'estraperlo; i ho fa fent ús dels estereotips regionals sobre els gallecs, un recurs que al llarg de la seva carrera és una constant habitual. Abans de la Guerra Civil, escriu diverses comèdies en col·laboració amb Leandro Navarro Bonet, com ara ''El debut de la Patro'' (1932), ''Los hijos de la noche'' (1933) o ''La mujer que se vendió'' (1935), totes elles amb una sensibleria i un humor fàcils que són habituals en el 't

La meva Ismènia En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui us convidem a gaudir d'una farsa còmica del dramaturg francès del segle XIX Eugene Labiche, que du per títol ''La meva Ismènia''. Labiche, nascut a Paris el 1815 en el sí d'una família burgesa, va llicenciar-se en dret i va començar a treballar com a periodista. El 1827, va escriure la seva primera obra teatral, ''Le cuvette d'eau'', i d'ençà d'aleshores la seva producció dramàtica va anar augmentant amb escreix. Labiche és autor de més d'un centenar de farses, comèdies i vodevils que tenen com a tret comú la sàtira sobre els costums de la societat francesa del segle XIX i, sobretot, de la burgesia de l'època. El teatre de Labiche té com a característiques principals una gran fluïdesa dramàtica, els cops d'humor i l'ambientació escenogràfica. Entre tota la seva obra, destaquen títols com ''Un barret de palla d'Itàlia'' del 1851, ''El viatge del senyor Perrichon'' (1960), ''La gramàtica'' (1867), o ''La cigala en

Don José, Pepe y Pepito En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de "Don José, Pepe y Pepito'', de Juan Ignacio Luca de Tena. Nascut en el si d'una família aristocràtica madrilenya el 1897, Juan Ignacio Luca de Tena y García de Torres és autor d'un gran nombre de comèdies teatrals, i alguns drames i sarsueles. Llicenciat en Dret a la Universitat Central de Madrid, de ben jove comença a treballar al costat del seu pare, Don Torcuato Luca de Tena, al diari ABC; i quan aquest mor, el 1929, n'assumeix la direcció, fins al 1939. La seva trajectòria com a autor teatral s'inicia el 1916 amb la comèdia ''Lo que ha de ser''. Més tard, li segueixen ''Las canas de Don Juan'' (1925) i ''La condesa María'', del 1927. Aquest mateix any, escriu la seva primera sarsuela, ''El huésped del sevillano'', conjuntament amb Enrique Reoyo, i obté un èxit notable. Ja entrada la dècada de 1930, continua amb el teatre. El 1935 rep el Premi Piquer, atorgat per la Real

La senyora de Shenstone En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de "La senyora de Shenstone'', de Florence Barclay. Florence Louisa Charlesworth fou una novel·lista anglesa i escriptora de contes nascuda a Limpsfield, a Anglaterra, el 1862. Filla del rector anglicà local, als set anys va traslladarse amb la seva família al barri londinenc de Limehouse. El 1881, va contraure matrimoni amb el reverend Charles Barclay i va adoptar-ne el nom de casada, Van establir-se a Hertfordshire, un comtat de l'interior d'Anglaterra i van tenir vuit fills. Acabats de complir els quaranta anys, els problemes de salut van obligar-la a fer un repòs gairebé absolut, i va passar les hores escrivint el que seria la seva primera novel·la romàntica, ''The Wheels of Time''. La seva següent novel·la, ''The Rosary'', publicada 1909 i traduïda a vuit idiomes, és la seva obra de més ressò. Va convertir-se en un autèntic best-seller als Estats Units, i fou, fins i tot,

La veu d'una llosa En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de "La veu d'una llosa'', un guió pensat i escrit expressament per a la ràdio, d'Aleix Puiggalí. Nascut a Barcelona el 1966, Aleix Puiggalí i Morató va començar a escriure teatre a començaments de la dècada de 1990, alhora que compaginava aquesta afició amb la seva activitat professional a l'Ajuntament de Barcelona. A aquesta època pertanyen títols com ''L'estació de la disbauxa'', que obtingué el Premi de l'Associació d'Actors i Directors el 1991; ''Fosc de lluna'', Premi Enriqueta Arimany de teatre breu a la Nit de Santa Llúcia del 1993; o l'obra que avui posem en antena, ''La veu d'una llosa'', Primer Premi del Concurs de guions per a Radioteatre de la Fundació Rafael Peris del 1994. Cap a mitjans dels noranta, va provar d'iniciar camí en la política, però, desencantat, acabà per abandonar-la poc després. Va provar sort com a actor de doblatge donant veu a diferents personatges