Una Tarda A L'òpera

Amb més de 25 anys de carrera professional al darrere, la soprano romanesa Angela Gheorghiu és la gran (i potser la darrera) diva de l'òpera italiana, amb un repertori que s'ha fet seu i reconegut pel públic i la crítica d'arreu del món.

L'últim gran divo del segle XX. Una veu imponent i un repertori ampli i coherent. La vida i els miracles de Roberto Alagna, el tenor francoitalià més carismàtic.

Lleugera, volàtil, simpàtica i versàtil. Avui parlem de Joyce DiDonato. Senzillament, una de les millors.

Un repàs de les millors gravacions del versàtil baríton danès Bo Skovhus, d'ampli repertori i compromès amb l'òpera del segle XX.

El tenor que va voler ser Plácido Domingo. L'ascensió i la caiguda d'un dels millors tenors de la primera dècada del segle XXI.

Molt estimada al Liceu, on ha inaugurat la temporada 2020-2021 al costat de Piotr Beczala, la soprano nord-americana és de les més aclamades internacionalment per la seva veu àmplia i generosa en projecció i per la versatilitat del seu repertori, amb una atenció especial als papers lírics i spinto.

Rara avis en el panorama líric actual, Stutzman es pot considerar una de les contralts del momento. La veu obscura, abundant en harmònics, es posa al servei -sobretot- de l'òpera barroca, sense oblidar les incursions de la cantant francesa en el terreny de la dirección musical.

Baríton malagueny d'indubtable projecció internacional, Carlos Álvarez ha estat i segueix sent un dels Don Giovanni més interessants de l'actualitat, sense oblidar les seves actuacions al servei de papers verdians com els de Rodrigo ("Don Carlo"), Rigoletto o Iago ("Otello"). En sintetitzem la carrera en aquest programa.

Aproximació a la mezzosoprano letona, molt amant de la cultura hispànica i que ha incorporat al seu repertori el personatge de Carmen, entre d'altres. Una veu dúctil i sensual, d'ampli repertori, amb una discografia i videografia abundant i reconeguda internacionalment.

Repassem la veu i la trajectòria artística del baix italià Ildebrando d'Arcangelo, cèlebre per les seves interpretacions d'òperes de Mozart, Verdi i del belcanto romàntic, a més de títols barrocs de G. F. Händel. Una veu fosca, rotunda i impecable en fraseig i expressivitat. I un dels baixos més mediàtics del moment.

Català universal per la seva projecció arreu i contratenor conegut i reconegut per les seves interpretacions d'òpera barroca (Cavalli, Vivaldi, Händel), el contratenor català, nascut a Avià (Berguedà), ha inclòs també el lied i l'òpera contemporània en el seu ja ampli currículum.

La soprano francesa més destacada de les darreres dècades, amb uns inicis com a líricolleugera i la transformació cap a un repertori més líric o fins i tot dramàtic. Parlarem també de la faceta com a "cantactriu" d'una de les millors veus de l'actualitat.

Per molts, la diva del moment. Per altres, una intèrpret excel·lent. Repassarem els grans èxits de la soprano russa, des dels primers passos al teatre Mariinski fins a les darreres actuacions en teatres tan emblemàtics com el Metropolitan Opera House. Sense oblidar l'evolució i els canvis en el seu repertori.

Supervivent d'una generació que s'extingeix, Leo Nucci és un dels millors barítons Verdi del moment, present encara als escenaris mundials sota la pell de Nabucco, Macbeth o, sobretot, Rigoletto.

Soprano lírica amb ribets de dramàtica o soprano dramàtica amb ribets de lírica? Descobrim en aquest programa qui hi ha darrere d'un dels grans noms de l'òpera actual: la sueca Nina Stemme.

Destacat per les seves interpretacions de Verdi, Ildar Abdrazakov és el baix rus més reconegut a escala internacional. La versatilitat i el color de la seva veu el fan apte per a altres repertoris, que sentirem en aquest programa.

Acabem la sèrie reflexionant sobre els nous reptes de l'espectacle operístic en els primers 20 anys del segle XXI de la mà d'alguns dels grans noms: Benjamin, Adès, Turnage i Saariaho.

L'òpera a la segona meitat del segle XX La recomposició europea i la seva traducció operística. La represa de la tradició amb criteris de modernitat: Britten i Menotti. Les antiòperes (Ligeti, Zimmermann) i l'experimentació performativa (Glass). Més enllà del minimalisme: Adams.

L'òpera a l'Europa i la Nord-amèrica de la primera meitat del segle XX (1900-1940), amb els grans noms centreuropeus (Schreker, Zemlinski, Hindemith, Krenek, Berg, Schönberg, Korngold), de França (Debussy), de l'URSS (Xostakòvitx) o dels Estats Units (Gershwin). Òpera, societat, filosofia, política i barbàrie.

De la brutalitat de Salome i Elektra a la reflexió estètica de Capriccio, passant pel lirisme evocador de Rosenkavalier i Ariadne auf Naxos o pel simbolisme de Die Frau ohne Schatten. Evoquem la figura de Richard Strauss, perfecte pont entre el postromanticisme i les primeres avantguardes musicals del segle XX.