Branding Escolar En Català

No hi ha fórmules secretes per captar alumnes online. No és cert. Com tampoc no és del tot cert que el màrqueting online sigui econòmic. Pel fet que tenir un web pugui sortir barat, obrir xarxes socials sigui gratuït i fer anuncis a Facebook molt econòmic, podríem pensar que tot és bufar i fer ampolles. I és senzillament fals. Què fem, doncs?

Hem insistit en la importància que el professorat sigui molt conscient del paper transcendental per fidelitzar les famílies al centre escolar i per a la seva satisfacció. Ordinàriament no ho és, perquè no ha rebut la formació imprescindible. No comentarem aspectes tècnics, pedagògics o educatius de les entrevistes. Dependran, a més a més, de les característiques de l’escola i els seus plantejaments educatius. Ens centrarem en els aspectes formals que configuren una entrevista satisfactòria, transportant-hi allò que sol aconsellar-se a la gent que es dedica a vendes o atenció al públic en les empreses de serveis.Per fer les coses bé, és important començar bé. Només hi ha una oportunitat per fer una bona primera impressió. En la manera com ens presentem inicialment, també en l’aspecte visual, condicionem el resultat de la reunió. Esforçar-s’hi no és ser fals, si es fa pensant en el bé dels altres. Deu coses per tenir en compte en l’inici d’una conversa amb pares i mares:

No, però sempre són els pares. De la mateixa manera que el bon metge no negocia amb el pacient el diagnòstic ni el remei, però els comunica amb amabilitat, els tutors i les tutores han de comunicar les males notícies de la millor manera possible.

Un dels punts importants en la formació que es dona a les persones que atenen el públic en les empreses és el control dels compromisos. Quan ens comprometem a alguna cosa, generem expectatives. Les expectatives no acomplertes comporten immediatament insatisfacció. El problema és que, als docents, això no ens ho ha ensenyat ningú. I així, quan parlem amb les famílies, no sempre som prou conscients d’haver adquirit una obligació, i acabem convertint-nos inevitablement en factor d’insatisfacció.Ens cal aprendre, doncs, quan ja existeix un compromís previ, quan l’hem d’adquirir i quan ens convé, en canvi, evitar-lo, per al nostre bé, sí, però també per al de la mateixa escola.

Després de l'episodi de la setmana passada, un amic em va inquirir: “Tu també has caigut en aquest llenguatge! No ho soporto… això de parlar de marca personal del professorat. La feina de docent és vocacional!”Em sembla que va aconseguir sintetitzar un punt de vista molt comú.Però és clar que hi ha una justificació.

M'han demanat la definició de marca personal de docent. La definició de Jeff Bezos –la teva marca és el que diuen de tu quan no hi ets– agrada molt a tothom. Jo, en canvi, la considero insuficient. La marca exigeix percepció física. Per això, prefereixo dir: la teva marca és com et veuen els altres. Una definició acadèmica, en canvi, podria ser aquesta: La teva marca personal d’educador és el reflex en el teu alumnat de la teva identitat –la teva manera de ser, les teves convinccions i el teu propòsit– a través de la teva conducta coherent amb aquesta. Us l'explico en aquest episodi.

És inevitable que cometem errors i que algú es disgusti per això. Ara bé, aquest error és una oportunitat no només de recuperar la confiança, sinó fins i tot de guanyar més estima per part d'aquella família. Cal que aprenguem quins passos hi hem de seguir.

El professorat no hem rebut la formació necessària per tal d'actuar amb professionalitat davant d'algú que ha perdut els papers. És una formació que m'hauria ajudat a evitar alguns errors de professor novell. En realitat es tracta només d'aprendre un simple protocol. T’ho explico.

En la inspiradora entrevista a Javier Velilla, entre altres temes, vam parlar de l'experiència d'usuari, un punt on les escoles ens hem de posar les piles. Precisament, perquè és difícil trobar àmbits on les persones tinguin un contacte directe tan intens amb la marca, és més necessari que aquesta experiència sigui molt satisfactòria.

Molt sovint el que destaquen les escoles com a trets valuosos per a les famílies són afegits instrumentals, amb molt poca sostenibilitat. Javier Velilla ens dona la resposta. El que tenim de memorable, sostenible al llarg del temps i difícilment imitable és el realment valuós. Això ens du a reflexionar al voltant de la nostra cultura corporativa.

La identitat és allò que defineix una marca. Té molt a veure amb el que és l'escola i amb el que fa. En parlem amb Francesc Torralba. Francesc Torralba és catedràtic de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris a altres universitats a Espanya i Amèrica. És autor de molts llibres de filosofia, teologia, educació, virtuts… com ara "Pasión por educar".Podeu llegir-ne una biografia més completa i la transcripció de l'entrevista al web de Branding Escolar: https://brandingescolar.com/experts/francesctorralba/

Si sortiu a ajeure-us a la sorra de la platja o a caminar per la muntanya, no us deixeu els auriculars a casa! Aneu a tot arreu amb els auriculars posats, com ben segur que fan els vostres alumnes. A més a més d'escoltar la vostra música preferida amb Sporify, podeu alternar-la amb episodis de podcast. Els que tingueu sense escoltar de Branding Escolar, però també tantíssims altres de temes interessants que us animo a cercar: d'educació, ciència, literatura, història… En la primera temporada del podcast de Branding Escolar, el podcast per fer de la teva escola una gran marca, hem parlat de molts temes: uns quants episodis sobre els rumors, altres sobre la gestió de la marca visual i del logo, alguns de comunicació i, a l'inici, havíem repassat alguns conceptes bàsics sobre màrqueting i branding, estratègia, expectatives, etc.A l'agost, no hi haurà més episodis setmanals, potser alguna publicació esporàdica. Ens trobem al setembre per parlar del paper del professorat en la marca de l'escola i, possiblement, d

Què en traiem les escoles, de la polèmica del logo de Correus?La setmana passada, parlant amb un amic em deia: “De debò t’agrada el canvi de logo de Correus? Però si pràcticament no ha canviat res! Els han pres el pèl…”Fa uns dies, vam viure una polèmica més, al voltant d’un rebranding. Curiosament, mentre alguns polítics intentaven aprofitar-se mediàticament d’aquest canvi i la despesa de 250.000 €, el nou logo del BBVA, molt més qüestionable, passava en canvi desapercebut.Aquesta anècdota ens dóna molt suc per parlar de les marques escolars.

Una escola petita aparentment no pot tenir una bona marca visual. Tanmateix, el que pot semblar un desavantatge, pot convertir-se en un avantatge, si s'actua amb estratègia. N'hi ha prou de seguir els deu passos que aquí se suggereixen.El contingut d'aquest episodi es troba també en un post de brandingescolar.com:https://brandingescolar.com/disseny/marcalowcost/En el post, podreu accedir als enllaços que se suggereixen.

"M'agrada" o "no m'agrada" no poden ser mai els criteris per triar un logotip. Cal basar-se en criteris objectius que permetin avaluar si un logo funcionarà o no funcionarà. He reduït a 10 els criteris que proposen Norberto Chaves i Raül Belluccia al llibre "La marca corporativa. Gestión y diseño de símbolos y logotipos" de Paidós:- qualitat gràfica- identificació correcta- estil gràfic- economia- adequació- perennitat- legibilitat- univocitat- memorabilitat- declinacióPerò no hem de pensar que només existeix un possible logo que funcioni, en podríem triar moltíssims. El més important és que un cop triat el logo, el fem servir bé.

De la majoria de rumors de l'alumnat no n'hem de fer cap cas. Això sí, cal facilitar-los els canals d'expressar positivament dubtres i temors. D'altra banda, podem generar rumors positius que facin de contrapès als negatius? Després d'una conversa amb un expert en rumors, canvio l'opinió que tenia fins ara sobre aquest tema.

No és un fenomen que hagi nascut amb els grups de WhatsApp. Tota la vida s’han generat, a la sortida de l’escola, aquells grupets que repassen les notícies de tota mena que hi succeeixen.Els rumors són part de la limitació humana. Mai no podreu evitar-los completament. Però tinc, però, una bona notícia: l’aparició i l’extensió dels rumors entre pares i mares depèn sobretot:- de l’actitud directiva i - de la reputació de l’escola entre les famílies.

Els rumors entre companys minen l'ambient de l'escola. Com és en aquest sentit la cultura coporativa de la teva escola? Un centre, conscient dels beneficis de millorar el clima intern, va redactar una declaració d'intencions modèlica.

Els rumors incideixen inevitablement en la marca, en la reputació de l'escola. Hi ha manera d'evitar-los? Els primers generadors de rumors som la gent que hi treballem. Controlar aquests rumors ha de ser un objectiu de la direcció. Veurem 13 actuacions que ens ajudaran a evitar la rumorologia.Per cert, Rockwell va dibuixar de manera extraordinària què és un rumor. En l'enllaç ho pots veure:https://external-preview.redd.it/zbyPGuheXX-ybp0mn-itn_BYyowZErXcXSlGKjl4nHU.jpg?auto=webp&s=bc449c0f7b57890745d09c2b3cbec843789096ce

L'estiu passat em va arribar l'enllaç d'un podcast de màrqueting digital. L'autor criticava les típiques notícies del web amb la foto d'una tumbona a la platga que desitjaven bon estiu i anunciaven que no hi hauria més continguts fins al setembre. Ho feia amb el convenciment que justament l'agost és un moment molt bo per a tenir activa la nostra comunicació.